Vídeos sobre la poesia

articles de poesia

guió adaptació teatral

llegendes poble- joc popular

llibre viatger

llibre il·lustrat

Valoracions del curs, activitat, millores..

Narrativa Booktràiler "Angelets"

Ací vos adjunte el meu Booktràiler sobre el llibre de narrativa "Angelets" de Isabel Clara Simó: 

Álbum Líric

Hola! Ací us deixe el els poemes que componen el meu àlbum líric:

• Acróstic: 

La teua companyia dia a dia

Al matí escoltar els teus lladrits

Únic aportant-me alegria

Raó per la que et dic

Amic, a tu sempre estaré unit.

Sonet amb rima:

Una mirada, un gest amable

torna roges les meues galtes

un somriure vergonyós 

i entre els nuvols apareix el sol.

Un sospir, desig d'una ment

quan els llavis callen

els ulls parlen

un amor que es genera involuntariament.

Són passos del camí de l'amor

bonica sensació

 amb un sabor agredolç.

Com un pasadís natural

cal anar aspai

jugar amb l'amor pot cremar.

 El meu Haikú: 

Colpegen tots els sentits
Allà on vespreja,

Quan em mires de reüll

Se'm dispara el cor.

Tanka 

Sol del matí

Espera a contra llum

Quan acaba la nit

ones de nit arriben la llum darrera.

Caligrama

Sense pensar-ho

sense imaginar-ho

sense somiar-ho 

vaig trobar-ho

La sort de la meua vida

el meu trèvol de quatre fulles

de sobte arribares

i qui ho diria.

Què és per a mi la poesia?

Què és la poesia? 

Segons la RAE, és un gènere literari de la manifestació de la bellesa o del sentiment estètic per mitjà de la paraula, en vers o prosa. Però per a mi la definició de poesia va més enllà d'unes paraules, oracions i rima, ja que la major part del que escoltem o diem pot convertir-se en ella. La poesia és parlar amb el cor i l'expressió de tot allò que passa pel nostre cap, els sentiments, les emocions, és a dir, tots som un poc poetes. La música és poesia, i  què seria el món sense música? 

Com va dir un poeta anomenat Rabindranath Tagore "La poesia és l'eco de la melodia de l'univers en els cors del humans".

Ressenya llibre "Angelets"

La seua autora, Isabel-Clara Simó (Alcoi,1943), és doctora en filologia romànica, que va exercir l'ensenyament i el periodisme. Escriptora molt versàtil que va entrar al món de la literatura amb el recull de contes. Algunes de les seues obres més importants són "Històries perverses", "La salvatge" i "La innocent", les que l'han portat a guanyar nombrosos premis literaris.

Aquest llibre està compost per distints relats contats des del punt de vista d'un xiquet que fa de narrador. Ens conta històries on els protagonistes són xiquets i xiquetes que intenten comprendre la vida que els rodeja, aclarir dubtes, experimentar amb el món i divertir-se, pel que les aventures i anècdotes estan assegurades. L'autora ens mostra en Angelets la part fosca de l'etapa més idealitzada i bonica de la vida, la infància. 

Està dividit en deu capítols que a pesar que tots tracten històries diferents un fil conductor els relaciona, això és, el tema anteriorment explicat.

El capítol que més m'ha agradat ha sigut "El mirall que fa por" el qual ens mostra emocions i valors que estan en el dia a dia dels més xicotets però també dels més majors, com és la por, la superació personal, el respecte, contats en la història d'Eva, una xiqueta de tres anys molt llesta i independent. Aquesta xiqueta comença a tindre por del seu espill de bany, ja que en ell es veia una imatge horrible. Després de superar les seues pors i tornar a mirar-se a l'espill es dóna compte que la imatge era ella de major, i que es mostrava igual que la seua mare, això era el que li feia més por de tot.

Respecte al llenguatge, al llibre apareixen expressions col·loquials i alguns recursos literaris, a més abunda la descripció de les situacions, els llocs i els personatges des del punt de vita dels més xicotets. S'ha de notar que les històries les narren infants pel que hi ha repeticions que podem semblar un poc "pesades" de llegir.

Un llibre que, en conclusió, és una increïble obra que expressa de forma clara les necessitats de la infància. Recomanable per a tots els qui els agraden els xiquets, les seues entremaliadures i mirar situacions des de punts de vista diferents.

Activitats sobre els articles

1. Què es pot aconseguir llegint?                                                                                   Llegir fa que cadascú es relaciones amb l'alteritat, ja siga pròpia, la dels amics i la de qui puga arribar a ser-lo. 
2. Com es pot practicar la bona lectura?                                                                                
3. Com podem saber quin és el llibre adequat per a cada edat?                                    La qüestió de l’edat adequada per a llegir cada llibre se’ns presentarà com a requisit fonamentaL en la nostra vida com a docents. És habitual deixar-nos guiar per alguns criteris intuïtius, com potser la quantitat de pà- gines,d'il·lustracions,  la grandària i forma de la lletra etc. Però, quins són les pautes realment adecuades per a elegir un llibre correctament adequat a les edats?                                                                     Hui en dia un mateix llibre admet diversos nivells de comprensió. En conseqüència, algunes col·leccions o reculls es neguen a establir criteris d’edat i ressalten, d’una manera més o menys enginyosa, aquesta falta de fronteres d’edat. Aleshores se'ns presentes cinc propostes, la primera és conèixer al lector i els seus gustos, a continuació hem de llegir a fons casa llibre i tindre la informació adecuada, el métode i la discussió necessària. La tercera proposta és establir itineraris i plans lectors, és a dir, educar una competència, un saber fer, i no una suma de conceptes, també cal que observem els clàssics, i sepam diferenciar les versions originals, adaptacions o els hipertextos. Finalment plantegem un objectiu de lectura que pot ser col·lectiva, individual, intensiva i extensiva, doncs ajudar a llegir pot convertir-se en una tasca que done la llibertat de tria amb l’obligació de l’aula; les modes més fugaces amb l’eternitat dels clàssics; la relectura dels llibres de quan érem petits...                           Contrasten amb lo expossat anteriorment l'article del periòdic Municipi Lectors si ens dona diverses orientacions respecte als criteris que podem tiendre presents a l'hora d'elegir un llibre:                                                                                                               -  (De 0 a 3 anys): Llibres amb textures, d'històries simples i curtes amb il·lustracion     - (De 3 a 6): Contes populars,amb parts de fantasia, llibres sense text, per a que el xiquet genere la seua història.                                                                                         - (De 6 a 9): Llibres senzills de lectura autònoma i és important donar-li a elegir entre diversos gèneres.                                                                                                            - - (De 9 a 13): Diferenciació entre gust femení i masculí,donar a elegir diversos gèneres i alternatives literàries atractives per a atraure als xiquets que encara no s'han introduït a la lectura, com per exemple còmics.                                                                                
4.  En què es diferencia i en què coincideix la literatura infantil, juvenil i d’adults?    Hui en dia la literatura infantil, juvenil i per a adults es consideren gèneres literaris, açò es deu al fet històric de que abans no es diferenciaven les etapes d'infància i juventut tant con en l'actualitat. La constitució de la infantesa com a públic lector forma part de la gran extensió de l’alfabetització que es va produir en la societat occidental del segle XIX. Alguns escritors i informats sobre aquest tema tenen els seus plantejaments sobre les diferències i semblances del llibres destinats a cada etapa. El professor alacantí Joan J. Ponsoda (1989: 47-48), en diferencia quatre grups d’obres segons cadascuna: L’obra escrita per adults destinada a infants i joves, l’obra inicialment per un adult pensant en un lector heterogeni, i que, per diverses circumstàncies que envolten aquest grup generacional que denominen infantesa i joventut (escola, família, tradició sociocultural, polítiques editorials…) se n’acaben apropiant, els lectors més joves, obres escrites per a cada generació i l'obra de tradició oral que sense estar destinada al públic infantil moltes vegades acaben adaptant-se per a ells.                                                                                                       Per altra banda Teresa Colomer diferencia les tres funcions bàsiques que coincideixes en la literatura infantil i juvenil. La primera és iniciar l’accés a la realitat oferida a través de la literatura i compartida per una societat determinada, així com desenvolupar l’apenentatge deles formes narratives, poètiques i dramàtiques mitjançant les quals es vehicula el discurs lierari i finalment oferir una representació articulada del món que serveix d’instrument i socialització a les noves generacions (Colomer, 1999: 15-62).
5.  Quina peculiaritat té el lector infantil?                                                                         La peculiaritat que té el lector infantil segons C.S.Lewis consisteis en que no és peculiar, sino que som nosaltres qui ho som. El xiquets només lligen per a divertir-se i disfrutar, no tenen un gust literari concret com els adults, els quals seguixen les modes del terreny dels gustos literaris. Els gust infantil és simplement, el de les persones transmés d'època en època, independentment de modes, moviments i revolucions literàries.                                                                                                           
6. Què els agrada més llegir als xiquets?                                                                         No existeix un gust literari comú a tots els xiquets, doncs cadascun és un món i entre ells hi ha moltes diferències. Alguns xiquets prefereixen el llibres realistes i tranquils, altres opten per llibres de fantasia o novel·les rosses de la vida escolar etc.                         
7. La literatura infantil ha de tenir com a finalitat educar i ensenyar els xiquets?       No tota la literatura infantil ha d'educar i ensenyar els xiquets, encara que la major part d'aquest gènere si ho facen. Molts del llibres destinants al públic infantil tenen temes que es relacionen amb el món que els envolen i amb el seu propi cos, d'aquesta forma el xiquets comencen a aprendre amb la lectura, que generalment sol ser amb poca lletra i molta animació per a cridar l'atenció.
8. Quina és la característica més important de la literatura infantil? De què tracta l’autèntica literatura?  
9. S’ha d’evitar la violència i la sang en els contes de xiquets?                                   És difícil respondre a aquesta pregunta, perquè no hem de fer que mitjaçant la lectura els xiquets comencen a tindre pors obsessives que puguen acabar en fòbies, però evitar la violència i la sang en alguns contes seria donar-li una visió de falsa del que és la realitat. És important donar als contes un poc de realitat i de fantasia, per a que els xiquets sapiguen que existeix el mal amb, per exemple, gegants, dragons, villans, però també el bé, amb personatges protectors i heroïcs.  Per tant, la violència i la sang port estar present però desde altres perspectives i escenaris.   
10. Què entenem per animació lectora i quina és la manera més efectiva de posar-la en pràctica?

• Feu un esquema sobre el concepte de LIJ i la seua evolució

PRÀCTIQUES DE FORMACIÓ LITERÀRIA

Comenta els següents poemes: indica el tema, els principals recursos retòrics i valora'ls.

LA NIT (Cançó de bressol) - VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

• Tema: Poema on l'autor fa un recordatori cap a la seua filla morta. Amb l'escritura del poema el poeta troba un consol cap a la seua desgràcia.

• Principals recursos retòrics: Inicialment s'observa una anàfora quan diu 'Jo tinc una mort petita' que es repeteix al llarg del poema i està situat al principi de les tres primeres estrofes. També es troba un polisínteton als quatre últims versos amb l'ús de la conjunció "i", per exemple: "És la meua ama i és l'ama del correal i del carrer de la llimera i la parra i la flor del taronger".  A més apareix una personificació en el primer vers amb "mort petita. Hipèrbole: "Molt més meua que la vida" o "El més meu"

• Valoració: Aquest poema de Vicent Andrés Estellés és molt intens i elaborat, doncs les seues paraules tracten la mort de la seua filla. L'autor mostra el seu sentiment de dolor que intenta ocultar.

PETITA CANÇÓ DE LA TEVA MORT- SALVADOR ESPRIU

• Tema: El dolor d'una mare amb la mort del seu fill.

• Principals recursos retòrics: Podem trobar com figura retòrica més abundant la personificació, és a dir, l'atribució de qualitats o accions pròpies dels éssers humans a objectes inanimats o animals, per expemple quan diu  "La pluja li contava" o "Albes de fred agrisen". També apareix un antítesi en la segona estrofa: " la vella història trista" i repeticions com "La teva mare broda" o " La pluja li contava" a l'inici de la primera estrofa i tercera estrofa.

•  Valoració:  Aquest és un poema senzill però que em transmet molt sentiment de sofriment. El sentiment de dolor de la mare que perd al seu fill s'ha reflectit perfectament.

Qüestionari sobre hàbits de lectura i escriptura

Qüestionari sobre hàbits de lectura i escriptura

1. Acostumes a llegir premsa periòdica? Amb quina freqüència? Quins diaris o
revistes, en quin suport i per què?
Si acostume a llegir el periòdic, normalment una o dues vegades a la setmana, ja
que pense que és la millor forma de conèixer què està passant en l'actualitat. Llig
els periòdics del meu poble com és "Torrent al Día", de València com el "Levante" ó
"Las provincias" i més generals com "El Mundo" o "El país".

2. Amb quina frenqüència acostumres a llegir llibres? Quin és el darrer llibre
que has llegit?
Sóc una lectora no habitual, és a dir, no llig amb freqüència llibres. Encara no he
trobat el llibre que em motive a continuar llegint. El darrer llibre que he llegit ha
sigut " La nueva educación" de César Bona, el qual recomane a tot els alumnes de
Magisteri.

3. Quin gènere (o gèneres) literari t’interessa més: narrativa en general,
narrativa de gènere (v.g. ciència-ficció, aventures, terror...), poesia, teatre,
assaig, història, divulgació científica...? Per què?
Els gèneres literaris que més m'agraden són la narrativa de misteri,m'agrada
l'entorn de suspens que puc arribar a crear al meu voltant llegint este tipus de
llibres. També he llegit algun llibre de teatre i m'ha paregut molt interessant i
entretingut.

4. Quina és la lectura (o lectures) de la qual guardes millor record? Per què?
Un dels llibres que millor record tinc és "Madame Bovary" de Gustave Flaubert. Va
ser un llibre obligatori del batxillerat que em va agradar per la necessitat de la
protagonista a canviar la seua insactisfactòria vida.

5. Quin és el teu autor preferit (o preferits)?
De moment no tinc cap autor preferit, però m'agrada molt Carlos Ruiz Zafón.

6. Quin tipus d’escrits redactes amb major freqüència: cartes, articles notes de
lectura..? Redacte cartes i fa alguns anys el meu diari personal.

7. A quin tipus de lector van preferentment dirigits els teus escrits?
Per una banda als lectors que van dirigides les meues cartes són del meu entorn,
família i amics, per altra el meu diari anava escrit per a mi personalment.

8. Realitzes esborranys, esquemes o plans de text, abans de redactar un escrit?
Descriu, de la manera més detallada possible, quin és el procés de redacció que
segueixes. Primerament realitze una pluja de idees que vull tractar al meu escrit,
una vegada generats els temes els organitze i comence a redactar. Al finalitzar
l'esborrany ho pase a net a la carta.

9. Durant el procés de redacció, consultesdiccionaris,llibres de gramàtica,manu
als o qualsevol altre tipus de verificacions gramaticals? En cas afirmatiu,
quin? No habitue a consultar diccionaris per a escriure cartes o el meu diari.

10.Quan ja els tens redactats, revises els teus escrits? En cas afirmatiu, de quin
a manera? Si, revise les faltes

Què significa per a mi la lectura?

Què significa per a mi la lectura?

Sòc una persona que no llig habitualment, encara no he trobat el llibre que em desperte el interés per la lectura. Encara així pense que la lectura és cultura, qui llig s'allunya de la ignorància.
Per aquest motiu, espere que l'assignatura "Formació literària" m'ajude a trobar un motiu per a iniciar una lectura de llibres més habitual.